Actualment, un dels tractaments odontològics més sol·licitats per part dels nostres pacients, en l’àmbit de ‘estètica, és el blanquejament dental. Té per objectiu aconseguir reduir alguns  tons deixant les dents més blanques, brillants i saludables.Es poden diferenciar dos tipus de blanquejament dental, en funció del tipus de dent o dents que es tractin:

a)Blanquejament extern:

Es realitza en peces dentals vitals aplicant el producte per  a blanquejar  per fora de la dent. Està  indicat en els següents casos:

-Dents amb decoloracions groguenques.

-Dents enfosquides degut a l’envelliment, cafè, tabac, tè, etc.

-Tincions per tetraciclines lleus.

Com contraindicacions podem  assenyalar les següents:

-Càries

-Problemes periodontales (gingivitis, periodontitis, etc.)

-Obturacions molt extenses en dents anteriors ja que l’estructura dentaria es torna més clara mentre que el composite (resina composta utilitzada per fer obturacions) no.

-Hiperestesia dentinària (hipersensibilitat)

-Tincions greus per tetraciclinesà el tractament resulta molt poc eficaç.

Com agents blanquejants  s’utilitzen  gels a base de peròxid d’hidrògen – peròxid de carbamida  les concentraciones dels quals oscil·len entre el 10% i el 35% depenent de si el tractament té lloc a la consulta o de si és  ambulatori.

b)Blanquejament intern:

Es realitza en peces dentals  no vitals, és a dir,  que estan endodonciades (sense nervi). Les seves indicaciones són les següents:

-Dents decolorades per necrosis pulpar o hemorràgia pulpar   post-trauma.

-Dents amb tincions a causa dels diferents materials utilitzats en tractaments endodòntics prèvis.

-Fracàs d’un blanquejament vital previ.

A diferència del blanquejament extern, en aquest cas s’introdueix l’agent blanquejant- hidrògen/perborat sòdic- dins la càmara pulpar (en l’interior de la dent) deixant-lo actuar una setmana. El número d’aplicacions depèn de la resposta de la dent al blanquejament. És imprescindible que l’endodòncia de la dent estigui correcta, sinó existeix el risc que aquesta pateixi  reabsorció radicular per filtració de l’agent blanquejant dins del conducte radicular.

Per últim, recordar que en cap dels casos es produeixen abrasions dentàrias (desgastes) ni es debiliten les dents.

Dra. Patricia Hernandez