La traumatologia dentària té gran importància en els últims temps degut als accidents de trànsit, a la pràctica esportiva i a la violència, que fan que augmentin diàriament les consultes per aquest motiu. En nens la causa més freqüent és la caiguda d’una bicicleta, escales o aparells d’enfilar-se. La major incidència correspon als nens entre 6 i 12 anys, sent la fractura de la corona dental el traumatisme més freqüent.

Estudis realitzats indiquen que els traumatismes dentals  afecten aproximadament al 25 % de la població

en general, encara que algun d´ells passa desapercebut

pel pacient. S’ha suggerit que, en nens i adolescents, la incidència de traumatismes dentals aviat serà major que la de càries dental i de malaltia periodontal.

El resultat final dels traumatismes dentals depèn de l’edat del pacient, la gravetat de la lesió, la instauració ràpida del tractament més adequat (especialment en els cassos de traumatismes greus) i el seguiment programat.

Prevenció

Moltes lesions es poden prevenir mitjançant la utilització de protectors bucals ben construïts i ajustats per l’odontòleg. Malgrat això els protectors encara són poc usats degut a la manca d’informació de la gent i el desconeixement dels pares i nens que practiquen esports de competició amb risc d’impacte a la cara.

Aquests aparells de protecció també s’adapten al tipus d’esport realitzat, amb gruixos diferents del material.

Un tractament d’ortodòncia en nens amb una maloclusió extensa (per exemple quan hi ha una protusió o desplaçament anterior dels incisius superiors) serveix per prevenir les lesions quan el nen xoca amb superfícies dures en el moment de córrer o jugar.

Després d’un traumatisme dental hi pot haver seqüeles importants que ocasionen la pèrdua de les dents al cap d’uns anys, les quals són indetectables pel propi pacient. Per això és important fer visites de seguiment per part de l’odontòleg.

Què fer el propi pacient en cas d’extracció traumàtica d’una dent?

Quan hi ha un arrencament total d’una dent el tractament immediat urgent i, si és possible, en el mateix lloc de l’accident consisteix en la reimplantació de la dent en el seu lloc a la boca, en l’alveol.

S’aconsella no manipular l’arrel i, si es pot, rentar-la amb aigua corrent abans de recolocar-la a la cavitat alveolar. Tot seguit anar a la consulta dental.

Si no es pot reimplantar la dent en el lloc de l’accident, aquesta s’ha de transportar en un medi de conservació apropiat i contactar amb un odontoestomatòleg urgentment. El medi d’elecció és una solució salina equilibrada, però la seva disponibilitat en el lloc del traumatisme limita la utilització. Un altre medi és la llet, millor desnatada i a temperatura ambient. La llet conserva la dent unes 3 hores. Si no es disposa de llet es pot conservar la dent en suero fisiològic, saliva o aigua, en aquest ordre preferencial.

Dr. Antoni Alcántara